Sermonejant sobre el twitter

No fa gaire que tinc el meu nanoblog al Twitter.  Sempre havia sigut bastant raticent. No tenia necessitat d’utilitzar-ho (o millor dit, no veia què podia treure de profit d’utilitzar-lo), fins que vaig veure-hi una utilitat. Tinc molts amics que el contacte que tinc amb ells és bastant esporàdic, i no per falta de ganes, si no, per incompatibilitat d’agendes. Fora bó tenir un canal de comunicació dinàmic i asíncron per tal de mantenir un cert contacte i conèixa que fa cadascú del grup en tot moment. 

Amb aquesta idea i aprofitant un mail massiu per invitar-me a un dinar de la colla, els hi he fet una invitació a que provin el twitter. La veritat és que ho veig bastant difícil, però bé tot és intentar-ho, no? Al cap i a la fi, no és res de l’altre món, si la gent utilitza internet per treure les entrades de cinema, perque no per mantenir el contacte? La finalitat és la mateixa, millorar la qualitat de vida.